dijous, 24 de febrer de 2011

ENS PREPAREM PER LES COLÒNIES

Durant aquesta setmana ens podem començar a preparar per les colònies al Camp d'Aprenentatge d'Empúries. Podeu consultar:
- El programa d'activitats.

- El matrial que necessitarem i els documents de les autoritzacions.

dilluns, 21 de febrer de 2011

TEATRE


FALTEN 3 DIES .
El proper dijous presentarem la nostra obra de teatre, que es titula : L'ILLA DEL... TEATRE.
Els nens i nenes de 5è hem estat treballant en els decorats, hem fet una taberna , un mapa del tresor...
QUINS NERVIS!!!!
Esperem que surti tot molt bé

diumenge, 13 de febrer de 2011

EGIPTE

Ja fa dies que tots els ciutadans egipcis estan al carrer, demanant tenir llibertat i gaudir de drets humans, malgrat les diferents religions que conviuen a Egipte, ara tots lluiten per la llibertat.
És una llàstima que avui en dia, encara hi hagi gent al món que hagi de lluitar per la seva llibertat, i també és una llàstima que hi hagi persones al món que morin de gana.
El que més m'ha cridat l'atenció sobre la situació que viuen a Egipte és "el toc de queda", em sembla molt cruel que t'obliguin a no poder sortir al carrer, espero que s'arregli d'una manera pacífica.

Text escrit per l'Acis el dia 6 de febrer.

dimarts, 8 de febrer de 2011

RICARDO ALCANTARA



QUI ESTIMA ELS VELLS

Al llarg del primer trimestre vam llegir aquest fantàstic llibre.
I el dia u de febrer, el dimarts passat, vam tenir la sort de
conéixer l'autor. 
D'entrada ens va sorprendre perquè era tot un senyor i bastant
gran, l'imaginàvem més jove. Vam poder preguntar tot el que vam
voler sobre el llibre i sobre ell. Sobre la vida de escriptor.

Ens va sorprendre les coses que anava dient, com:
  • El soroll del llapis és el soroll de l'escriptura.
  • Els avis són savis de vida.
  • Quan estic escrivint estic enormement feliç.
  • Començo posant música, l'escolto i em transporta a dins de l'escriptura.
  • Una infancia amb animals és una infància feliç. 
Vam poder descobrir que escriu sobre les coses que veu i no li agraden, que és una bona persona,
que té bons amics, bons veïns com la Paquita i el Joan i que és escriptor gràcies a la seva àvia Amanda.
Es veia que l'ha estimat molt, de petit havia passat molt hores a casa seva.

Ens va sorprendre molt que el llibre, Qui estima els vells? fos una història real, la idea surt quan llegeix
al diari que al mes d'agost van deixar abandonada una "iaia" en una gasolinera.

Quina sort poder ser feliç fent el que t'agrada, ell diu. "Un escriptor es jubila quan decideix no ser feliç