QUI ESTIMA ELS VELLS
Al llarg del primer trimestre vam llegir aquest fantàstic llibre.
I el dia u de febrer, el dimarts passat, vam tenir la sort de
conéixer l'autor.
D'entrada ens va sorprendre perquè era tot un senyor i bastant
gran, l'imaginàvem més jove. Vam poder preguntar tot el que vam
voler sobre el llibre i sobre ell. Sobre la vida de escriptor.
Ens va sorprendre les coses que anava dient, com:
- El soroll del llapis és el soroll de l'escriptura.
- Els avis són savis de vida.
- Quan estic escrivint estic enormement feliç.
- Començo posant música, l'escolto i em transporta a dins de l'escriptura.
- Una infancia amb animals és una infància feliç.
Vam poder descobrir que escriu sobre les coses que veu i no li agraden, que és una bona persona,
que té bons amics, bons veïns com la Paquita i el Joan i que és escriptor gràcies a la seva àvia Amanda.
Es veia que l'ha estimat molt, de petit havia passat molt hores a casa seva.
Ens va sorprendre molt que el llibre, Qui estima els vells? fos una història real, la idea surt quan llegeix
al diari que al mes d'agost van deixar abandonada una "iaia" en una gasolinera.
Quina sort poder ser feliç fent el que t'agrada, ell diu. "Un escriptor es jubila quan decideix no ser feliç